Coloquio- Debate sobre Fidel Castro en Mollet

Homenaje a Fidel en Mollet

Homenaje a Fidel en Blanes.

 20170224_194722

Este pasado 24 de febrero, la asamblea de EUiA (Esquerra Unida i Alternativa) de la localidad de Blanes (municipio de la comarca de La Selva, en la provincia de Gerona, Cataluña), en colaboración con otras entidades de solidaridad con Cuba, realizaron un homenaje a Fidel Castro.

El acto, realizado en el Pleno del ayuntamiento de la localidad, fue dirigido por Joan  Salmerón, miembro de EUiA local y contó como ponentes con Mabel Arteaga, Cónsul General de Cuba en Barcelona, y Adel Pereira, Presidente de la Asociación de Cubanos en Cataluña José Martí (ACCJM).

Después de la introducción del acto por el compañero Salmeró, quien explicó todo el programa del evento y la importancia que han tenido las enseñanzas del liderazgo de Fidel en la revolución cubana, la Cónsul extendió las gracias por las muestras de solidaridad brindadas por cerca de dos decenas de ayuntamientos, desde donde se condenó la política de ahogo del gobierno de Estados Unidos contra el pueblo de Cuba _ que aún persiste, recalcó_; y de igual manera correspondió a las muestras dadas de acompañamiento masivo al dolor del pueblo cubano por la pérdida física de Fidel.

Mabel comentó sobre los avances alcanzados por el proceso revolucionario cubano y de la trascendencia del liderazgo de Fidel Castro en la Cuba de hoy.

Seguidamente se proyectó el documental de Roberto Chile, “Fidel es Fidel”, donde se puede observar la cercanía de Fidel al pueblo, del actuar del líder cubano en la solución directa de los problemas que afectan a la ciudadanía, de su intercambio directo con los diferentes actores sociales, de la profundidad visionaria de su pensamiento y proyección futura, de su incalculable capacidad intelectual; pero sobre todas las cosas, de las muestras de cariño y afectos hacia su persona_ cuestiones que también recalcó Adel Pereira durante su intervención. El Presidente de la ACCJM también subrayó sobre las muestras palpables tanto dentro como fuera de las fronteras de Cuba, con el respectivo reconocimiento de otros pueblos a la labor solidaria e internacionalista cubana, prueba palpable de la puesta en práctica del evaluable principio humanista realizada por Cuba.

Adel Pereira mencionó sobre la repercusión del ideario de Fidel en el área internacional y no dejó pasar por alto la coincidencia histórica de este evento en Blanes con el aniversario 122 del levantamiento armado en Cuba, en 1895; movimiento por la independencia, organizado por el apóstol cubano José Martí, haciendo mención al indiscutible al ideario martiano como embrión fundamental en el legado de Fidel.

Después sucedieron diversas intervenciones de los presentes y tertulianos, donde se reconoció la labor del líder cubano y la importancia de su ideario en la lucha de la izquierda actual; que uno de los mayores méritos de Fidel ha sido lograr la inquebrantable unidad mostrada por el pueblo cubano junto a sus dirigentes y partido, ejemplo que se debería seguir. Sin dejar de reconocer que el sistema político cubano es perfectible como obra humana y no está exento de errores en el pasado, en el presente y el futuro, también se reconoció el carácter participativo e inclusivo de la democracia cubana, donde toda la sociedad está volcada (incluyendo la juventud) en el mantenimiento del presente y la construcción del futuro del país.

Una vez más se demandó el respeto a la soberanía del pueblo cubano a su autodeterminación de construir su propio camino y establecer el sistema político escogido por el pueblo, el cual ha sido ratificado durante todos estos años de Revolución. Además, otras vez se dieron las sobradas razones de Cuba, que rompen ese intencional mito establecido por  los intereses capitalista de que pluripartidismo es el “único” sinónimo de democracia, cuando este último sistema político (impuesto por intereses del gran capital) no ha sabido resolver ninguno de sus grandes contradicciones y que generan mayores desigualdades, el privilegio de unos pocos sobre los de la mayoría y creciente división en sus sociedades; mientras que Cuba, asediada por una injerencista y criminal política de constantes agresiones imperiales, enfrentando un injusto y genocida bloqueo económico que lleva ya 55 años, ha sabido alcanzar conquistas sociales, económicas, culturales y de otros ámbitos no logradas por el primer mundo desarrollado. Conquistas cubanas que son reconocidas por instituciones internacionales como objetivos viables y necesarios para todas las naciones.

“Malgrat estar bloquejats més de 54 anys, ens hem mantingut ferms sense renunciar mai a la sobirania, a la independència i ser fidels a la Revolució”

Ana Posadas Lee

Tomado de Llibertat.cat

ENTREVISTA A ANA POSADA LEE, MEMBRE DE L’ASSOCIACIÓ DE CUBANS A CATALUNYA JOSÉ MARTÍ I MILITANT DE COMUNISTES DE CATALUNYA. EL BOMBARDEIG MEDIÀTIC A L’ENTORN DE LA FIGURA DE FIDEL CASTRO I DE LA REVOLUCIÓ CUBANA ENS HA DEMANAT PODER DONAR VEU ALS CUBANS I CUBANES QUE VIUEN ALS PAÏSOS CATALANS I QUE SÓN DEFENSORS DE LA REVOLUCIÓ.

Ana Ibis Posada Lee (AIPL) és una activista revolucionària cubana des dels 14 anys, fou dirigent comunista en el seu període universitari a la província de Matanzas. Ara fa 25 anys que viu a Catalunya i sempre ha estat implicada amb el Moviment de Solidaritat amb Cuba (Defensem Cuba). L’any 2004, juntament amb d’altres compatriotes, fundà l’Associació de Cubans a Catalunya José Martí a partir de la qual es vol defensar la cultura, la sobirania i independència de Cuba i denunciar, sobretot, el Bloqueig Econòmic dels EUA contra Cuba. És membre de Comunistes de Catalunya des de l’any 2000, defensant els drets nacionals del poble català i per l’emancipació social de la classe treballadora en camí cap al Socialisme.

Per començar, quants anys fa que vius als Països Catalans i per quina raó vas venir a viure-hi?

AIPL: Vaig arribar a terres catalanes ara fa 25 anys, ja em sento una catalana més i estic aquí per raons personals. Vaig mantenir una relació amb un company que era membre de la Brigada Catalana de “Carlos Puebla”, que van fer un projecte de cooperació amb la Universidad de Matanzas i en aquell moment jo era dirigent estudiantil per la Unión de Jóvenes Comunista.

El teu cas és semblant al de les altres persones que formen part de l’Associació?

AIPL: Sí, la majoria dels membres tenen casos molt semblants al meu.

Ens fas cinc cèntims del propòsit de la vostra Associació?

AIPL: L’Associación de Cubans a Catalunya Jose Martí, fou fundada en el 2004 per un petit grup de cubans i cubanes que crèiem que era necessari promoure i divulgar la cultura cubana en totes les seves manifestacions i els valors a Catalunya, donar especial espai a la divulgació de la vida i obra del nostre heroi Nacional José Martí. I per una altra banda, volíem contribuir a l’enfortiment d’una Cuba en pau, el reconeixement de les seves lleis i autoritats legítimes. Però un dels objetius fonamentals que ens plantegem sense cap mena de dubte és seguir denunciant el Bloqueig Econòmic que encara mantenen els EUA contra Cuba, que malgrat el restabliment de relacions diplomàtiques entre els dos països, el bloqueig continua vigent.

“Malgrat el restabliment de relacions diplomàtiques entre els dos països (Cuba i EUA), el bloqueig (econòmic) continua vigent”.

Com valores que l’ONU hagi reconegut Fidel Castro com a símbol mundial de la solidaritat?

AIPL: No m’esperava que fos reconegut, per tant la satisfacció és doble. Que un organisme internacional com l’ONU destaqui la lluita incansable de Fidel Castro és un orgull. Totes les fites que Cuba ha assolit en salut pública, educació, ciència i d’altres àrees socials, foren gràcies a la Revolució Cubana i al seu gran líder Fidel Castro. Fidel fou un lluitador incansable pels pobles oprimits del món. El seu pensament sempre el projectava no sols a Cuba, si no que tenia una visió més enllà de les nostres fronteres.

Va dirigir estratègicament la participació de Cuba en missions internacionalistes a Algèria, Síria, Angola, Etiòpia i d’altres països, i ha impulsat i organitzat l’aportació de desenes de milers de metges, mestres i tècnics cubans que han prestat serveis en més de 40 països del Tercer Món, així com la realització d’estudis a Cuba per part de desenes de milers d’estudiants d’aquests països. Ha impulsat els programes integrals d’assistència i col•laboració cubana en matèria de salut en nombrosos països d’Àfrica, Amèrica Llatina i el Carib, i la creació a Cuba d’escoles internacionals de Ciències Mèdiques, Esport i Educació Física i d’altres disciplines per a estudiants del Tercer Món. Ha promogut a escala mundial la batalla del Tercer Món contra l’ordre econòmic internacional vigent, en particular contra el deute extern, el malbaratament de recursos com a conseqüència de les despeses militars i la globalització neoliberal, així com els esforços per la unitat i la integració d’Amèrica Llatina i el Carib.

AIPL: Per tot el plantejat anteriorment i més, Fidel Castro serà una de les personalitats més reconegudes del món pels seus pensaments, pel seu alt sentit de la justícia i per la seva generositat amb el seu poble i amb els pobres de la Terra.

“ha impulsat l’aportació de desenes de milers de metges, mestres i tècnics cubans que han prestat serveis en més de 40 països del Tercer Món”

Quin balanç faries d’aquesta etapa de la història cubana en què s’ha comptat amb Fidel com a figura més destacada?

AIPL: El balanç que faria de tota aquesta etapa amb la figura de Fidel, jo descriuria la nostra història com construcció, fermesa, compromís, generositat, solidaritat internacional, humanisme. Fidel ens ha ensenyat que per damunt de tot que l’única via de construcció de país és ser ferms i estar units davant les adversitats, davant l’enemic, i és l’únic que ha permès que el poble cubà, malgrat estar bloquejats més de 54 anys, ens hem mantingut ferms sense renunciar mai a la sobirania, a la independència i ser fidels a la Revolució.

“malgrat estar bloquejats més de 54 anys, ens hem mantingut ferms sense renunciar mai a la sobirania, a la independència i ser fidels a la Revolució”.

Una de les reiterades afirmacions que s’han fet és que Cuba és una dictadura perquè no hi ha eleccions a l’estil europeu. Com valores els processos electorals que es donen a Cuba? Ens pots explicar com s’organitzen perquè ho puguin entendre els nostres lectors?

AIPL: Primer de tot, a Cuba hi ha eleccions, són democràtiques, participatives i és on respon la construcció del Poder Popular. Actualment el sistema electoral cubà estableix mitjançant la seva Llei electoral vigent diversos processos.

Assemblees Municipals: tot ciudadà té dret a proposar o postular els candidats que s’exerceixen en assemblees generals que es fan per districtes, o sigui, s’escullen les persones no pas partits. Les propostes es fan a mà alçada i en públic, on cada elector ha d’expressar el perquè de la seva proposta. A cada districte s’han d’escollir un mínim de 2 candidats i un màxim de 8. Per a ser escollit com a delegat ha d’obtenir un 50 % de les votacions. El següent procés serien les Eleccions generals on s’escullen els diputats a l’Assemblea Nacional del Poder Popular (parlament cubà) i a les Assemblees provincials. Aquests delegats són escollits des de les Assemblees Municipals.

En el país, els candidats a les diferents instàncies no realitzen campanyes. La votació és directa i secreta. Tots els ciudadans cubans i cubanes tenen el dret a escollir i ser escollits. Atès que no hi ha llista de partits, es vota directament pel candidat que es desitgi, o sigui, no es vota al Partit Comunista de Cuba sinó aquelles persones que tinguin la capacitat de representar el poble, ja sigui a nivell municipal, provincial o nacional. El vot no és obligatori.

En les últimes eleccions generals hi va haver un 95,9 % de participació, el que demostra que el poble cubà és partícep directe de les decisions de l’estat. Cap diputat cobra per exercir aquesta responsabilitat, només cobren el sou del seu lloc de treball en qualsevol empresa.

Per a entendre el procés electoral cubà cal entendre el caràcter de classe de l’estat. La Revolució situà l’estat al servei de tot el poble i es va dotar dels mecanismes de representació i participació que garanteixen el socialisme. O sigui, la democràcia a Cuba és una democràcia participativa, de les classes populars i no de partits.

Al contrari de l’estat burgès que es dota dels mecanismes de participació que garanteixen l’hegemonia de la burgesia i la perpetuitat del règim capitalista. O sigui, en els països capitalistes els estats estan en mans de la burgesia i l’oligarquia, oprimeixen les classes populars, per tant la democràcia que existeix és burgesa.

“En les últimes eleccions generals hi va haver un 95,9 % de participació, el que demostra que el poble cubà és partícep directe de les decisions de l’estat”.

Què opinarien a Cuba del fet que les energies renovables com la solar es vegin sancionades econòmicament com està passant en l’actualitat a l’Estat espanyol?

AIPL: Estic quasi segura que ho considerarien com una gran injustícia. Mentre a Cuba, amb pocs recursos, no es deixa d’investigar i pensar com potenciar l’aprofitament de les diverses fonts renovables d’energia, fonamentalment la utilització de l’energia eòlica, hidràulica, biomassa, solar, biogàs i d’altres, prioritzant aquelles que tenguin el major efecte econòmic i assolir un alt desenvolupament productiu i convertir d’aquesta manera un país més sostenible amb el medi ambient, aquí a l’Estat espanyol tot esdevé negoci de les grans empreses elèctriques apujant els preus als consumidors i provocant més pobresa a la població.

A Cuba, tenen com a una de les seves prioritats l’el•laboració d’estratègies de divulgació i educació en tots els sectors de l’economia, grups socials i població en general per a una millor utilització de les energies renovables i poc a poc deixar de ser dependent d’altres energies més costoses i que perjudiquen el medi ambient. Encara els falta molt camí per recòrrer perquè no oblidem que Cuba és un país blocat econòmicament pels EUA i la modernització d’instal•lacions són molt costoses i Cuba ho ha de comprar a preus molt elevats en el mercat internacional.

“a l’Estat espanyol tot esdevé negoci de les grans empreses elèctriques apujant els preus als consumidors i provocant més pobresa a la població”

Deixa’m preguntar-te. Quina és la situació actual de la lluita per l’alliberament LGTBI a l’Illa?

AIPL: Actualment, a Cuba a nivell de l’Estat es reconeix els drets fonamentals del col•lectiu de LGTBI, que des del principi de la Revolució fins fa pocs anys, no eren acceptats per la majoria. Cuba ha anat evolucionant en positiu, com a la majoria de països desenvolupats. A la década dels 80 es reconeix l’homosexualitat com a una tendència natural de l’ésser humà amb els mateixos drets i que s’havia de respectar.

Actualment, hi ha un Centre Nacional d’Educació Sexual i conjuntament amb el Ministeri de Salut hi ha un compromís de fer les operacions gratuïtes de canvi de sexe i es realitzen manifestacions reivindicatives per a celebrar el dia mundial de l’orgull gai. Encara queda molt camí per recòrrer, però la Revolució ha posat les bases per a resoldre definitivament problemes de discriminació. En aquests moments existeixen lleis a favor dels drets de la comunitat de LGTBI.

“Encara queda molt camí per recòrrer, però la Revolució ha posat les bases per a resoldre definitivament problemes de discriminació”

El 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, a Cuba és un dia festiu. Com Consideres que les dones a Cuba estan ocupant els llocs de responsabilitat que els correspondria? Consideres necessària la tasca de la Federació de Dones Cubanes?

AIPL: Primer, m’agradaria recalcar que les dones cubanes tenen una llarga trajectòria de lluita per a la seva emancipació, des del triomf de la Revolució s’ha legislat molt per la igualtat de drets i oportunitats, però no és suficient, ja que el sistema patriarcal persisteix i es fa difícil per a la dona.

Durant tots aquests anys (la presència de dones en llocs de responsabilitat) ha augmentat. “Encara la presència femenina és baixa, sobretot si es compara amb els alts nivells educacionals assolits per les dones i el seu rellevant protagonisme en diferents sectors de la vida del país” afirma la periodista Isabel Moya, autora de l’estudi El techo de papel: representación mediática de las mujeres directivas en la prensa escrita cubana.

Considero que la Federació de Dones Cubanes (FMC, per les seves sigles en castellà) és molt necessària, és una organització que desenvolupa polítiques i programes encaminats a aconseguir el ple exercici de la igualtat de la dona en tots els àmbits i nivells de la societat. Entre els molts objetius d’aquesta organització està brindar sistemàticament la seva aportació a la formació de la dona, coordina els programes de diversos ministeris i organismes de govern que garanteixen la millor participació laboral femenina i evita les discriminacions en les contractacions. Realitza investigació continuada sobre els principals problemes que confronta la dona, els seus interessos i opinions. Tenen una publicació, la Revista Mujeres, destinada a promoure una imatge no sexista de la dona.

“la Federació de Dones Cubanes és molt necessària, és una organització que desenvolupa polítiques i programes encaminats a aconseguir el ple exercici de la igualtat de la dona en tots els àmbits”

Per acabar, la màxima de la Revolució cubana sempre ha estat “independència i socialisme” i ha quedat plasmat en la consigna “Pàtria o Mort, Vencerem!”. A casa nostra, l’independentisme contemporani (el nascut a finals dels 60) s’ha basat en aquesta premissa i en l’experiència dels pobles que lluiten per l’alliberament nacional i social. De quina manera consideres que la independència d’una part dels Països Catalans, com Catalunya, pot contribuir a la solidaritat amb els pobles que lluiten?

AIPL: És una realitat que el poble català és solidari i té una gran trajectòria internacionalista. Ho ha estat amb la Revolució cubana, amb la Nicaragua sandinista, amb la lluita dels pobles de Centreamèrica, la lluita contra la guerra, per la pau, durant anys ha forjat un moviment, una tradició, que marca molt el sentit solidari del poble català.

En l’actualitat, es fa necessari, conseqüentment amb aquesta tradició, desenvolupar un potent moviment antiimperialista que s’oposi a les ingerències i agressions contra els pobles que lluiten per la seva emancipació social i nacional, com els pobles palestí, sahrauí, kurd o al Donbass. I una futura república catalana hauria d’aliniar-se amb els pobles que lluiten por autodeterminar-se i per recuperar la sobirania nacional i el socialisme.

“una futura república catalana hauria d’aliniar-se amb els pobles que lluiten por autodeterminar-se i per recuperar la sobirania nacional i el socialisme”

Fidel Castro entre nosotros: Felicidades por sus 90

Agradecemos a todos(as) los que hicieron posible este vídeo, incluso aquellos(as) que muy a pesar de no aparecer en el mismo, sí fueron parte fundamental en su realización.

No haremos un recuento de tu historia, de cómo te hiciste guerrillero, ni de las sandeces que se vendieron como noticias en periodicuchos y revistas o en programas de radio y televisión desde la maquinaria infernal de propaganda del capitalismo… tampoco nos interesa comentar sobre las miles de veces que te pronosticaron la muerte o quisieron asesinarte… aunque sí nos alegra muchísimo el saber que los gemidos de impaciencia de las hienas imperialistas se han ido totalmente a la mierda.

Creemos, como más importante darte las gracias por:

  • Ser el arquitecto fundamental de las conquistas alcanzadas en estos 57 años de Revolución cubana, lo cual demuestra que pese a las dificultades que se impongan en el camino, un mundo mejor sí es posible.

  • Darle voz propia a Cuba, y con ella decirle a cada pueblo del mundo que puede alcanzar hacerlo para sí mismo.

  • Mostrarnos que la dignidad del ser humano se basa en principios éticos, fortaleciendo los valores donde el ser humano no tiene su valía en sus posesiones materiales; sino en cómo se conduce y actúa hacia los semejantes, respetando también el entorno natural que le rodea, para el bien de la supervivencia humana.

  • Confirmarnos que en la historia están las respuestas para construir un futuro con un carácter propio, autóctono y abierto a un intercambio respetuoso y en igualdad de condiciones con otros pueblos.

  • Enseñarnos que la solidaridad no es caridad, sino compartir con equidad; y que se debe luchar con firmeza contra toda injusticia que encontremos en el camino.

  • Brindarnos argumentos sólidos para discernir que la pluralidad política no es sinónimo obligado de democracia, sino que en el mayor de los casos es división social; que puede haber proyectos alternativos que realmente enaltezcan con la práctica la ansiada justicia social y tengan como arma fundamental de resistencia y triunfo a la UNIDAD.

Felicidades, Fidel, por estar siempre entre nosotros, felicidades por tus 90 años.